int(200)

Concert Cecilia Bartoli

Una invitació a gaudir d'una veu inoblidable

Ens hem de remuntar a la temporada 1990/91 i posteriorment a la 1993/94 per trobar els rastres de la presència de la gran Cecilia Bartoli al Gran Teatre del Liceu. Van ser cinc funcions de l’òpera Il barbiere di Siviglia i un recital on la va acompanyar György Fischer. Massa temps d’espera per a aquest imponent retorn. Rebem, doncs, amb una gran satisfacció i sobre l’escenari del Liceu, Cecilia Bartoli.

A l’escenari, els llaços de complicitat que uneixen Cecilia Bartoli i Les Musiciens du Prince són evidents: va ser ella qui va idear la creació d’aquest conjunt amb instruments d’època l’any 2016, i ella n’és la directora artística.

Per a cada vetllada, Bartoli es prepara per a un nou espectacle, perquè a la cantant li agrada tant desenvolupar els seus programes com interpretar-los. Aquest programa centrat en Farinelli i el seu temps ofereix, així, una nova faceta del seu talent, sempre renovat i portat a escena amb l’alegria que coneixem.

Carlo Broschi, anomenat Farinelli (1705-1782), va ser un intèrpret aclamat, com ho demostra l’abundància de testimonis i homenatges, admirables i apassionants, que ens han arribat als nostres temps. Un accident a cavall hauria justificat la castració i els seus estudis de perfeccionament amb Porpora. Naixia un personatge arquetípic, Il castrato, sobre el qual cristal·litzen tota mena de fantasies artístiques. Després dels èxits internacionals (Munic i Londres), es crea la llegenda a la cort de Felip V d’Espanya: el rei sentia una autèntica passió per la veu de Farinelli. Només el cantant podia apaivagar la seva melancolia malaltissa. Els cronistes expliquen que, cada vespre (i durant nou anys), Farinelli havia de cantar les mateixes cinc àries de Hasse, Ariosti i Giacomelli, i va esdevenir amb el temps un conseller important del mateix monarca.

Aquesta història fascinant és el punt de partida per a la investigació del programa que presenta Cecilia Bartoli a l’escenari del Liceu. Una invitació a gaudir de l’acrobàcia i la profunditat, de la intensitat i la subtilitat, i del matís i una veu inoblidable. Cecilia, ben tornada a casa!

Amb el patrocini de:

  • Durada aproximada 1h 40min (sense pausa)

Fitxa artística

Mezzosoprano
Cecilia Bartoli
Actor / Ballarí
Nicolas Payan
Les Musiciens du Prince-Monaco
Director
Gianluca Capuano

Les Musiciens du Prince-Monaco

Violí I
Enrico Casazza*
Ágnes Kertész
Francesco Colletti
Roberto Rutkauskas
Muriel Quistad
Anna Urpina Rius

Violí II
Chiara Zanisi*
Svetlana Fomina
Gian Andrea Guerra
Laura Cavazzuti
Nicolas Mazzoleni

Viola
Diego Mecca*
Erica Alberti
Paola Matacena
Bernadette Verhagen

Violoncel
Marco Frezzato*
Nicola Brovelli
Guillaume Francois
Antonio Carlo Papetti

Contrabaix
Roberto Fernández De Larrinoa*
Maria Vahervuo

Oboè
Pier Luigi Fabretti*

Flauta
Jean-Marc Goujon*

Tiorba
Miguel Rincon Rodriguez

Trompeta
Thibaud Robinne*

Clavicèmbal 
Davide Pozzi

Fagot
Elena Bianchi

Percussió
Paolo Nocentini

*Solista

octubre 2022

29dissabte19:00Torn C

Programa de mà

T'oferim l'opció de descarregar-te el programa de mà de forma gratuïta.

Informació d'interès

Programa

Georg Friedrich Händel (1685 – 1759)
Simfonia (Rinaldo)

Nicola Porpora (1686 – 1768)
“Lontan dal solo e caro... Lusingato dalla speme” (Polifemo)

Georg Friedrich Händel (1685 – 1759)
“Entrée des songes funestes” Il Trionfo del Tempo e del Disinganno  “Lascia la spina cogli la rosa” (Ariodante)

Johann Adolf Hasse (1699 – 1783)
Simfonia (Marc’Antonio e Cleopatra)

Georg Friedrich Händel (1685 – 1759)
Simfonia (Giulio Cesare in Egitto)
“V’adoro, pupille” (Il Parnasso in festa)

Georg Philipp Telemann (1681 – 1767)
Concert per a trompa en Re major

Georg Friedrich Händel (1685 – 1759)
 “Mi deride... Desterò dall’empia Dite” (Amadigi di Gaula)

Antonio Vivaldi (1678 – 1741)
“Sol da te mio dolce amore” (Orlando furioso)

Georg Friedrich Händel (1685 – 1759)
Suite di danze (Ariodante)
“Augelletti, che cantate” (Rinaldo)
“What passion cannot Music raise and quell” (Ode for St Cecilia’s Day)